domingo, 16 de junio de 2013

En un futur no tan llunyà...

"Un amigo para Frank" és una pel·lícula d'autor no molt coneguda encara que guardonada amb el gran premi del públic del passat festival de Sitges. Doncs bé, aquest film m'ha sorprès molt positivament ja que he passat una estona amena i tranquil·la al cinema amb una bona pel·lícula que fa pensar amb la modernització i el que podria passar en un futur molt proper.
El film tracta sobre un ancià que té molts problemes, entre un d'ells la pèrdua de memòria, i es dedica a robar en botigues del seu municipi. El seu fill Hunter busca una solució a aquest problema i li compra un robot amb el qual entaularà una relació d'amistat i el farà servir per cometre els seus crims.
Amb aquest argument, el director pretén mostrar a l'espectador un model de societat informatitzada que podria succeir en un futur proper.
Frank Langella fa un excel·lent paper interpretant a Frank, el protagonista absolut del film. Cal destacar positivament el personatge del robot, tan entranyable a vegades com sec en d'altres. Els fills Hunt i Madison, James Marsden i Liv Tyler respectivament, fan un paper correcte com a secundaris, igual que la veterana Susan Sarandon.
El guió és molt original i amb uns diàlegs molt ben treballats i plasmats a la gran pantalla.
Cal destacar també la molt notable B.S.O de Francis Farewell Starlite amb unes composicions molt adequades per a cada escena.
Potser podria haver estat una mica més original i millorar en el seu desenvolupament? Sí. Però tot i així, la pel·lícula aconsegueix guanyar-se el consentiment del públic i ens ofereix una visió de futur molt notable.

En conclusió, una joia del cinema d'autor amb unes grans interpretacions i un més que notable guió. Recomanable per als amants del cinema d'autor.

El millor: els actors del film, guió, B.S.O, originalitat, direcció i visió d'un futur proper.
El dolent: potser podria haver estat una mica mes original i millorar en el seu desenvolupament.

Puntuació:     7,8/10

Western tarantià

Django desencadenat era una pel·lícula molt esperada pels fans del director que ens va portar veritables obres mestres, com "Pulp fiction", "Reservoir dogs" o les dues entregues de "Kill Bill". Doncs dir que aquesta recent obra del director aclamada per la crítica i el públic m'ha semblat molt bona encara que li sobra una mica de metratge.

Des dels crèdits inicials, Tarantino capta l'atenció de l'espectador amb la música inicial de Django i la manté durant tot el metratge encara que en alguns moments l'atenció de l'espectador decaigui una mica.

Cal destacar les brillants interpretacions del trio protagonista. Meravellós Christopher Waltz! Brutal! Ens ofereix la millor interpretació del film interpretant al caça-recompenses alemany Dr Schultz ple de cinisme. Jamie Foxx fa una interpretació destacable interpretant al protagonista absolut de la pel·lícula i en pantalla s'observa una química especial entre ell i Christopher Waltz. Leonardo DiCaprio fa una interpretació magnífica interpretant al malèvol Candie que va passar desapercebuda pels acadèmics. Hilarants els "cameos" d'un fugaç Franco Nero i del propi director, Quentin Tarantino.

Tarantino deixa empremta en tot el metratge amb les seves grans dosis de sang i vísceres.

Destacar també el guió premiat amb l'Oscar amb uns diàlegs brillants amb grans dosis de cinisme. L'argument és molt interessant encara que li sobra alguns minuts de metratge.

Molt destacable també la B.S.O i la fotografia.

Fent un punt i a part al que he dit anteriorment, Tarantino fa una crítica a la societat de l'esclavisme i també fa una gran crítica al racisme que posseeixen algunes persones amb els de diferent color i cultura.

En conclusió, una de les millors obres recents de Tarantino i un gran homenatge als spaghetti westerns italians.
Molt recomanable.

El millor: el brillant trio protagonista, el guió, la direcció, bso, fotografia, crítica social i cameos
El dolent: metratge una mica extens, que l'atenció de l'espectador decaigui en alguns punts del film.

Puntuació:


jueves, 13 de junio de 2013

martes, 11 de junio de 2013

Primer trailer del Hobbit: La desolació de Smaug

Avui ha sortit el primer tràiler de l'esperada continuació de El Hobbit: Un viatge inesperat. El nou primer tràiler ens mostra unes imatges d'una gran bellesa visual. I a vosaltres, que us va semblar la primera part i que us ha semblat aquest nou tràiler?  



domingo, 9 de junio de 2013

Terror extravagant

"Insidious" era una pel·lícula molt esperada pels fans d'aquest gènere ja que el director James Wan ("Saw") és un expert en aquest tipus de films. Doncs la veritat és que m'ha decebut una mica tot i que està bastant bé per passar una tarda entretinguda.

La pel·lícula comença sorprenent ja que l'ambient de terror que es crea a l'inici del film és excel·lent i et fa esperar el millor. A mesura que avança la pel·lícula, l'argument s'enreda en un embolic rere l'altre i apareix el més enllà on succeeixen fets esperpèntics i estranys amb un toc "burtonià". El final del film és inesperat i desconcertant ja que deixa a l'aire la seqüela que arribarà als cinemes d'aquí a uns mesos.

D'altra banda, la interpretació de Rose Byrne com a mare patidora m'ha semblat del més destacable del film. Patrick Wilson no m'ha agradat com ha interpretat el seu paper i els altres actors de l'elenc fa un paper no molt destacable encara que acceptable.

Cal destacar el brillant maneig del so per crear escenes inquietants i una notable BSO.

En conclusió, un entretingut film de terror amb un brillant inici i algunes escenes inquietants. Tot i això, és bastant oblidable i no serà recordada dins del seu gènere.

El millor: Rose Byrne, el maneig del so, l'inici del film i algunes escenes inquietants.
El pitjor: el final desconcertant, Patrick Wilson, el clímax al més enllà és una mica ridícul.

Nota:  







jueves, 6 de junio de 2013

Primer trailer d'Insidious: Part 2

Que en penseu de la primera part? És una bona pel·lícula de terror? 




Absorbent thriller d'espionatge

"El talp" és una pel·lícula de Tomas Alfredson basada en una novel·la de John Le Carré. Aquest tipus de novel·les són molt difícils de plasmar a la gran pantalla però Alfredson ho ha fet a la perfecció.
El Talp és un absorbent thriller d'espionatge que presumeix de crear tensió sense la necessitat de tirs ni acció, és a dir, és una pel·lícula amb un argument molt intel·ligent i amb una atmosfera magníficament captada a la gran pantalla.
Les interpretacions per part de l'elenc són meravelloses. Gary Oldman fa el seu paper a la perfecció: crea un personatge absorbent i fred. D'altra banda, Colin Firth, Tom Hardy i John Hurt fan un paper correcte i ben interpretat, destacant a aquest últim. Bennedict Cumberbatch demostra que té un futur brillant en la seva carrera d'actor, que ja ho va demostrar en la brillant sèrie de la BBC, "Sherlock".
Que més dir d'una de les millors pel·lícules del 2011? Un brillant thriller de principi a fi amb una trama intel·ligent i unes bones interpretacions per part del seu fantàstic elenc britànic.
Us avís que heu d'estar molt atents durant tota la pel·lícula per poder entendre l'argument. És a dir, és un film que requereix l'atenció de l'espectador.
Pot ser que per algunes persones es faci una mica lenta però per a mi està molt ben narrada i explicada.
Molt recomanable per gaudir d'un més que notable film britànic.

Nota: ****/5


Trailer espanyol: 

lunes, 3 de junio de 2013

Retrat de les debilitats d'un geni

"Hitchcock" era una de les pel·lícules més esperades pels fans del famós mestre del suspens. La pel·lícula en si no està malament, però m'esperava una mica més.
Com a punts positius té les dues grans interpretacions del duo protagonista, el magnífic Anthony Hopkins i la magnífica també Helen Mirren. Scarlett Johansson fa una interpretació correcta interpretant a Janet Leigh.
El que més sorprèn de la pel·lícula és la gran caracterització d'Anthony Hopkins, sembla el mateix Alfred Hitchcock.
I us preguntareu, perquè has posat aquest títol? Doncs perquè a la pel·lícula es mostra l'angoixa i la debilitat que sent quan la seva pel·lícula no vol ser distribuïda i a ningú li interessa el seu projecte. Però ell, molt tossut, tira endavant amb la realització del seu film.
També es veuen retratades les sospites que sent sobre la infidelitat de la seva dona Alma Reville amb un escriptor de "pacotilla". I ell es posa a menjar i beure per l'angoixa que sent.
Com a punts negatius afegiria que el director es centra massa en la relació de Hitchcock amb la seva dona i s'oblida d'alguns punts importants que es podrien haver afegit al film. Tampoc m'ha agradat l'estrafolari maquillatge d'Anthony Hopkins ni la interpretació de Jessica Biel fent de Vera Miles.
M'hauria agradat que la pel·lícula hagués combinat la relació de Hitch amb la seva dona i el treball del director en el set, ja que en poques escenes es mostra el set on es va rodar  "Psicosi".
Destacar la referència al seu pròxim treball, "The Birds" i l'escena en la que Hitchcock treu el cap per la sala de cinema per veure el terror que sent el públic davant l'escena de la dutxa fent de director d'orquestra de la magnífica BSO composta per Bernard Herrmann.
En conclusió, una més que acceptable pel·lícula que podria haver estat millor havent millorat alguns detalls que he exposat anteriorment.

Nota: ***/5

domingo, 2 de junio de 2013

Musical en majúscules

"Els miserables" és un musical dirigit pel guanyador del Oscar Tom Hooper (El discurs del rei) al qual odies o t'encanta. Jo estic en un terme mig tot i que em sembla un musical esplèndid. 

Aquest musical, basat en la famosa obra de Victor Hugo, utilitza els primers plans per a mostrar els sentiments amb major emoció dels seus protagonistes. D'aquesta forma, el director aconsegueix commoure més als espectadors.

L'ambientació a la França del segle XIX està molt ben aconseguida i les peces musicals són molt destacables i plenes d'emoció.

Les interpretacions són magnífiques, destacant a Anne Hathaway (espectacular en cada minut en el que apareix en el film) i a Hugh Jackman. Samantha Barks està espectacular interpretant "On my own". Russell Crowe es defen bastant bé i té bona veu de tenor. Potser l'actuació més criticable és la d'Amanda Seyfried interpretant el paper de Cossette. Per altra banda, Sacha Baron Cohen i Helena Bonham Carter aporten el punt còmic a la pel·lícula interpretant als Thénardier, els amos d'un hotel que es dediquen a robar a tots els hostes.

Les cançons del film són impressionants, contenen una gran càrrega emocional i estan molt ben escenificades. Entre totes, destacaria "I dreamed a dream" d'Anne Hathaway, "Suddenly" de Hugh Jackman, "On my own" de Samantha Barks i "Empty chairs at empty tables" d'Eddie Redmayne. 

Els 152 minuts que dura el film no es fan gens pesats des del meu punt de vista, encara que hi haurà persones a les que no els hi agradarà que els diàlegs siguin gairebé inexistents i tot estigui narrat mitjançant cançons.

El més criticable del film és l'actuació de la insulsa Amanda Seyfried i que en alguns moments de la pel·lícula els primers plans es fan pesats.

En conclusió, un musical molt recomanable per als amants d'aquest gènere i per gaudir d'unes magnífiques composicions musicals.



Nota: ****/5

Trailer espanyol:

Estrenes destacades de juny

L'inici de l'època dels grans blockbusters estiuencs comença fort amb grans produccions comel retorn de Superman i el retorn d'en Mike i en Sulley de Monstres S.A.

Juny


7 de juny



  • El missatger: Dwayne "The Rock" Johnson torna a l'acció amb la història d'un home que farà tot el possible per netejar el nom del seu fill, fins infiltrar-se en un grup narcotraficant. 
  • 15 anys i un dia: Una història protagonitzada per Maribel Verdú i Tito Valverde, i dirigida per Gracia Querejeta. Un adolescent i el seu avi uniran lligams vora el mar.

14 de juny
  • Trance: Protagonitzada per James McAvoy i Rosario Dawson, tracta d'un home que és hipnotitzat després d'haver oblidat on ha amagat un quadre que havia robat.

21 de juny
  • Monsters University: En ella descobrirem com Mike i Sulley es van conèixer " i com van arribar a convertir-se en amics per sempre.
  • L'home d'acer: És una de les pel·lícules més esperades de l'any, l'esperat retorn del famós Superman a mans de Zack Snyder (300) i protagonitzada per Henry Cavill que s'enfunda el tratge del famós superheroi.





28 de juny

  • After Earth: El retorn de M. Night Shyamalan a la direcció explica la història d'un pare i un fill que viatjaran a una Terra abandonada i desolada, que s'ha convertit en un planeta hostil i perillós. 
  • "Antes del anochecer": Seguint la història d'amor començada amb "Antes del amanecer" i seguida amb "Antes del atardecer", la parella protagonista se'n va de viatge a Grècia. 
  • Els becaris: Owen Wilson i Vince Vaughn protagonitzen una història que ens portarà a les oficines de Google, on començaran a treballar en pràctiques malgrat la seva avançada edat.

La fi de la ressaca

Fa 4 anys, Todd Phillips va sorprendre a propis i estranys amb la comèdia "Ressaca a las Vegas". I 4 anys desprès es tanca el cercle amb la pel·lícula que ens ocupa "R3sacón"
Doncs dit això, dir que la pel·lícula és prescindible i no és de les millors opcions per anar al cine en els temps que corren. 
El més destacable són les actuacions del trio protagonista, destacant al gran còmic Zach Galifianakis. Ken Jeong interpretant a Mr Chow té un dels papers protagonistes però és un actor força limitat i això es nota a la pantalla. L'aparició de la cada cop més consolidada Melissa McCarthy és una de les millors escenes de la pel·lícula. John Goodman fa un paper bastant insuls interpretant al dolent de la funció.
És una pel·lícula bastant prescindible perquè no aconsegueix el seu objectiu que era fer riure. Es nota, en alguns moments de la pel·lícula, els intents per fer riure al espectador tot i que en poques ocasions ho aconsegueixen. Una veritable llàstima.
De totes maneres, la fotografia de Tijuana i Las Vegas és destacable perquè està molt ben aconseguida.
La història no té gaire sentit i es fa força pesada veient la insistència en fer riure caient al clixé una vegada rere l'altra. Una pena que una saga que hagi començat tant bé acabi d'una forma tant poc digna. Si has vist el tràiler, has vist les escenes més divertides del film.
En conclusió, una pel·lícula que podria haver donat molt més de si i que podrien haver-la fet més original i divertida. Només és recomanable pels incondicionals de la saga.
Atenció a la escena enmig dels crèdits finals. La millor de la pel·lícula.

P.D. Normal que a la taquilla nord-americana hagi estat un fracàs estrepitós. 


Nota: **/5


Trailer espanyol: