"Expediente Warren" és una pel·lícula que esperava amb escreix ja que les crítiques són molt favorables i el director és James Wan, un dels directors més reputats de Hollywood en el gènere que ens ocupa. La veritat és que el filme m'ha sorprès positivament. Feia molt temps que no gaudia d'una pel·lícula de terror tan esgarrifosa. Durant tot el metratge, no et deixa ni un sol respir i et fa saltar de la butaca constantment. James Wan s'està consolidant com un dels directors més prestigiosos i amb més fama del gènere per la seva àmplia capacitat per espantar l'espectador. També ajuda que el film estigui basat en fets reals. D'altra banda, les interpretacions dels protagonistes són esplèndides, destacant a Vera Farmiga i Lili Taylor (fent de mare patidora). Per a mi, Vera Farmiga és ja una actriu consolidada. Patrick Wilson, Ron Livingston i la resta del repartiment fan també una bona feina. La narració està tan bé explicada que fa que el terror es faci gairebé insuportable. L'atmosfera de terror creada pel film és brillant, regalant-nos algunes escenes esgarrifoses que es gravaran en la teva ment. El director aconsegueix utilitzar les trillades convencions del gènere de cases encantades i actualitzar-les en els temps que corren. Destacar també una gran capacitat que posseeix Wan, que és el gran maneig del so. Com a punts negatius, dir que el final no està a l'altura de la resta del film i que en algunes escenes la música és excessiva. En conclusió, no us perdeu la (possiblement) millor pel·lícula de terror d'aquest any. Aquí estic jo esperant la ja anunciada seqüela. El millor: Vera Farmiga i Lili Taylor, el guió, maneig del so, la direcció, terror gairebé insuportable, atmosfera de terror ... El pitjor: el final no està a l'altura i l'excés de música en algunes escenes. Puntuació:
"Antes del anochecer" és l'esperat final de la trilogia formada per "Antes del amanecer", "Antes del atardecer" i el film que ens ocupa. Dit això, jo anava al cinema amb unes expectatives molt altes donat a les bones crítiques que ha aconseguit per part dels crítics i no m'ha decebut en absolut. La parella protagonista del film són meravellosos: Ethan Hawke ens ofereix una interpretació madura i treballada i Julie Delpy ("la feminista") ens ofereix una meravellosa interpretació interpretant a Céline, la neuròtica? Delpy m'ha sorprès gratament donat a que em recorda a Woody Allen. El guió és insuperable i ens regala unes magnífiques escenes amb diàlegs sorprenents, com la de la sobretaula en el menjar, la discussió a la part final i l'escena inicial al cotxe. Julie Delpy i Ethan Hawke, a més de convertir-se en uns grans actors posseïdors d'una gran càrrega emocional, també s'han consolidat com uns grans guionistes. La BSO és notable i les peces musicals són agradables d'escoltar. A destacar també la fotografia dels paisatges de Grècia; més que correcta. Des del meu punt de vista, l'haver rodat a Grècia no és casualitat ja que sota les ruïnes que van a visitar, es troba el seu amor que es va esvaint amb el pas del temps. Qui busqui una pel·lícula fàcil de digerir i que tingui més acció, que s'abstingui. Dic això perquè si no s'aconsegueix entrar a la veritable essència del film, és a dir un film ple de diàlegs intel·ligents, se't pot fer lenta i pesada. En conclusió, un magnífic tancament de trilogia d'una de les més belles històries d'amor de les últimes dècades. El millor: el duo protagonista, el guió, la direcció, bso, fotografia, escenes memorables, diàlegs brutals ... El dolent: que no s'aconsegueixi entrar a l'atmosfera del film. Puntuació:
"Antes del atardecer" és la continuació de l'aclamada "Antes del amanecer" i que segueix amb la ja estrenada en cinemes "Antes del anochecer". Doncs bé, aquesta aclamada pel·lícula m'ha semblat molt bona. Primer de tot, dir que la química en pantalla d'Ethan Hawke i Julie Delpy és visible durant tot el metratge del film, regalant-nos unes escenes amb uns diàlegs brillants escrits pels mateixos actors i pel director, Richard Linklater. El guió és sorprenent i ple de frases que se't gravaran en la ment. El director aconsegueix mostrar-nos l'essència de l'amor veritable sense la necessitat de contacte, només amb uns diàlegs brillants com anteriorment he dit i amb unes mirades que es van llançant el duo protagonista. El que més m'agrada d'aquest film és l'espontaneïtat amb què estan interpretats els diàlegs dels dos protagonistes ja que simplement el film transcorre en una tarda en què els dos surten a passejar per París. Afegir que la BSO del film és molt adequada i més que correcta i la fotografia és acceptable. Només se li pot criticar que es fa molt curta. En conclusió, una pel·lícula còmica / romàntica amb un argument molt simple però amb un gran guió i una parella protagonista brillant. El millor: la parella protagonista, el brillant guió, la BSO, la direcció, la espontaneïtat, el final ... El pitjor: es fa curta i no aconseguir entrar en l'essència del film. Puntuació:
"La trama" és un thriller que va passar completament desapercebut per la cartellera espanyola protagonitzat per Mark Wahlberg, Russell Crowe i Catherine Zeta-Jones. Em vaig disposar a veure aquesta cinta perquè sempre m'han agradat els thrillers polítics i perquè surt Russell Crowe, un gran actor. La pregunta és la següent: Per què els crítics li van posar tan mala puntuació i la infravalorar d'aquesta manera? Des del meu punt de vista, la pel·lícula compleix amb la comesa de mantenir l'atenció de l'espectador durant el metratge i aconsegueix crear tensió. D'acord que no canviarà la història del cinema, però tampoc ho pretén, el seu objectiu és crear tensió amb el panorama polític de la ciutat, i ho aconsegueix en cert grau. Els actors aconsegueixen fer creïbles molts forats al guió del film. Mark Wahlberg i Russell Crowe sorprenen en els seus cara a cares i fan una brillant interpretació. Zeta-Jones queda com secundària i fa un paper poc sòlid. La BSO és rutinària i avorrida i la fotografia és correcta. El pitjor decisió del film és la inexperiència del director i els forats d'un guió amb alguns clixés. En conclusió, un entretingut film per passar una estona entretinguda i amena però amb bastants errors de guió. El millor: elenc d'actors, és entretinguda, manté la tensió ... El dolent: bastants errors de guió, la inexperiència del director, BSO rutinària. Puntuació:
"Monsters University" era l'esperadíssima nova pel·lícula de la companyia del flex. En anunciar que una preqüela de la meravellosa obra "Monstres SA" estava en camí, tots els fans d'aquest film es proposaren unes expectatives que la cinta havia de complir per estar a l'alçada de la seva predecessora i s'han complert notablement, encara que amb alguns errors. Fent un parèntesi, he de dir que molts fans de Disney-Pixar estan una mica decebuts perquè pensen que la companyia s'ha quedat sense idees i que els millors temps de Pixar s'han acabat. Jo no penso això. El que jo penso és que Pixar està treballant en altres nous projectes amb molt potencial com "El bon dinosaure" que arribarà als cinemes el 2014 i "The inside out" que veurà a la llum l'estiu de 2015. Dit això, he de dir que el film compleix notablement les expectatives que m'havia creat, encara que durant la projecció del film he notat una certa enyorança dels millors temps de Pixar i de la seva predecessora "Monstres SA". Aquest sentiment es deu a que la pel·lícula és impecable en l'àmbit visual i compleix com una divertida comèdia universitària, però la tendresa i l'espurna de la que presumia el primer lliurament s'ha perdut en certa mesura. Un punt positiu és l'haver afegit una gran varietat de carismàtics personatges secundaris molt divertits al campus universitari. El personatge de Mike Wazowski es menja la pantalla i James Sullivan queda una mica eclipsat pel gran protagonista. A destacar les brillants escenes de les proves del torneig universitari i l'ensurt final als humans. Un altre punt negatiu és que al film li costa arrencar en els seus inicis. En conclusió, una entretinguda pel·lícula de Pixar que queda molt lluny de les grans obres mestres de la gran companyia d'animació. El millor: els protagonistes i secundaris, és impecable visualment, compleix com a comèdia universitària, algunes escenes a destacar, el final ... El pitjor: la sensació d'enyorança dels millors temps de la companyia, li costa arrencar, li falta la tendresa i l'espurna de Monstres S.A. Puntuació:
"Man of steel" era una de les pel·lícules més esperades d'aquest any 2013 i tots els fans de l'heroi anaven amb unes grans expectatives ja que el director del film era Zack Snyder ("300", "Watchmen") i el productor Christopher Nolan ("Trilogia de el caballero oscuro"). Després d'unes crítiques per part dels professionals bastant positives, tots ens esperàvem el millor ... Però el millor no arriba ... De les actuacions no hi ha res a criticar, excepte la interpretació de l'inexpert Henry Cavill. Russell Crowe és un gran actor i ja ho ha demostrat en molts films, encara que en aquesta pel·lícula fa un paper molt secundari interpretant al veritable pare d'en Clark. Els pares de Superman a la Terra, és a dir Kevin Costner i Diane Lane, fan uns papers molt secundaris però d'una gran riquesa interpretativa. Amy Adams (Lois Lane) fa un paper correcte però buit i Michael Shannon sorprèn en la seva faceta de dolent. Com a punts positius del film, ens trobem amb una visió del planeta Krypton meravellosa i d'una gran riquesa visual. També sorprèn el primer tram del film on es mostren els inicis del que es va a convertir en el salvador del planeta Terra mitjançant flashbacks, molt ben rodats i amb una gran explicació de com els seus pares a la Terra aconsegueixen ajudar-lo a concentrar-se només en els sons que li interessen i a controlar els seus poders. En canvi, en el tram final del film es peca de grandiloqüent i els efectes especials són tan abundants que acaben marejant i avorrir l'espectador. Això és molt negatiu ja que el director pretén omplir els errors del guió mitjançant massa explosions, accidents i lluites innecessàries. De totes maneres, els efectes especials són sorprenents i d'una gran qualitat artística. M'agrada el final perquè l'heroi s'ha de plantejar els seus ideals sobre el seu planeta Krypton. En conclusió, un gran blockbuster d'estiu amb errors en el guió i que peca de grandiloqüent encara que és disfrutable. El millor: Kevin Costner i Diane Lane, Russell Crowe, els efectes especials, el primer tram del film i la visió de Krypton. El dolent: guió amb bastants errors, Henry Cavill, el personatge de Lois Lane, el tram final del film, peca de grandiloqüent i l'ús excessiu dels efectes especials. Puntuació:
