viernes, 27 de diciembre de 2013

Les millors pel·lícules del 2013

1. "12 años de esclavitud"



Pel seu realisme amarg, per la seva cruesa atrevida, per no caure en el melodrama, per les actuacions de tots i cada un dels actors del repartiment i per ser la pel·lícula definitiva sobre l'esclavitud, es mereix el guardó de ser la millor pel·lícula que he vist aquest any.

2. "Antes del anochecer"

Una pel·lícula ocurrent, divertida, intel·ligent, fresca... Molts són els adjectius que es poden usar per definir aquesta pel·lícula. Delpy, Hawke i Linklater han aconseguit realitzar la radiografia perfecta d'una relació i han aconseguit fer el tancament perfecte a la trilogia d'un amor que va començar a Viena pels volts del 94.

3. "Gravity"

"La vida a l'espai és impossible". Amb aquesta frase comença una experiència esgotadora, preciosa i tensa sobre la travessa d'una dona turmentada per la supervivència. Cuaron es consagra com un director a tenir en compte i ens ofereix una pel·lícula impecable en tots els sentits (fotografia, so, efectes especials), que hipnotitza a l'espectador.

4. "Blue Jasmine"

Woody Allen torna als EUA amb una pel·lícula on brilla amb llum pròpia Cate Blanchett. La pel·lícula narra la decaiguda d'una dona de la riquesa consentida a la pobresa més extrema. Cal remarcar també l'actuació de Sally Hawkins. Com un nen que s'aferra a la seva joguina, Jasmine no accepta la seva situació en aquesta genial pel·lícula que demostra la irregularitat de les últimes obres d'Allen. 

5. "Prisioneros"

Un cru i difícil thriller passat desapercebut pels premis i pel públic que ens narra la història del segrest d'una nena en ulls del seu pare. No és la típica pel·lícula de segrests, sinó que ens mostra la visió de dues famílies destrossades i sense poder dormir pensant en les seves filles. Brillants actuacions en una pel·lícula on s'observa la transició d'un pare molt creient en un animal disposat a fer tot el que té al seu abast per recuperar a la seva filla.

6. "Expediente Warren: The conjuring"


La consagració de Wan com a nou mestre del terror contemporani és aquesta pel·lícula. El malaisià crea una atmosfera tan aconseguida que fa que el terror es faci gairebé insuportable en un film on brilla Vera Farmiga interpretant a Lorraine Warren. Terror veritable en una pel·lícula que fa que t'aferris fort a la butaca i que les pulsacions augmentin ràpidament.

7. "Un amigo para Frank"


Una pel·lícula indie tendra que reflexiona sobre la vellesa i la solitud d'un home que troba companyia en un robot que li regalen els seus fills. També hi ha una subtrama criminal en la que hi té un paper important el robot. Brillant actuació de Frank Langella que demostra que segueix estant en bona forma interpretativa i secundari paper d'una Susan Sarandon cada cop més desapareguda en el món del cinema.

8. "El lado bueno de las cosas"


Dues persones inadaptades a les quals el món no entén aconsegueixen connectar i enamorar-se l'un de l'altre. Aquesta frase és la que millor defineix la pel·lícula on brillen les actuacions del quartet d'actors principals, destacant la cada cop més sol·licitada Jennifer Lawrence i Bradley Cooper en un paper més dramàtic que els que acostuma a interpretar.

9. "Una cuestión de tiempo"


Una pel·lícula fresca, sexy, romàntica i original que ha agradat tant a públic com a crítica. Bones actuacions de Bill Nighy i Domnhall Gleeson en una comèdia molt british dirigida pel ja consagrat en aquest gènere Richard Curtis ("Love Actually"). Ideal pels que ja no esperen sorpreses en aquest gènere. 

10. "La mejor oferta"



Una pel·lícula intrigant amb ecos hitchcockians amb una brillant actuació de Geoffrey Rush interpretant a un expert en art incapaç d'estimar a algú, o no? Giuseppe Tornatore torna al cinema amb una bona pel·lícula alçant el vol després d'uns films irregulars. Atents a la sorpresa final. 

lunes, 14 de octubre de 2013

Les millors (i pitjors) pel·lícules del 2011:

Les 10 millors:

  • Los descendientes
  • The Artist
  • El topo
  • La invención de Hugo
  • Criadas y señoras
  • Midnight in Paris
  • Código fuente
  • Jane Eyre
  • Los idus de marzo
  • La boda de mi mejor amiga
Les 10 pitjors:
  • Esta abuela es mi padre
  • Soy el número cuatro
  • La Saga Crepúsculo: Amanecer - Parte 1
  • Los tres mosqueteros
  • El santuario
  • Scream 4
  • Con derecho a roce
  • Thor
  • La víctima perfecta
  • Caperucita roja ¿A quién tienes miedo?
Les millors (i pitjors) pel·lícules que he vist del 2012:

Les 10 millors:

  • La vida de Pi
  • Moonrise Kingdom
  • Los miserables
  • Django desencadenado
  • Amor
  • Skyfall
  • Frankenweenie
  • Lo imposible
  • El caballero oscuro: la leyenda renace
  • Intocable
Les 10 pitjors:
  • Desmadre de padre
  • La saga Crepúsculo: Amanecer - Parte 2
  • Blancanieves y la leyenda del cazador
  • American Pie: el reencuentro
  • Al borde del abismo
  • Sombras tenebrosas
  • El dictador
  • Ted
  • Ice Age 4
  • La decepció: "Prometheus"
Les millors pel·lícules que he vist en el que va de 2013 (i les pitjors):

Les 7 millors: 
  1. Antes del anochecer
  2. Gravity
  3. Prisioneros
  4. Expediente Warren
  5. El lado bueno de las cosas
  6. El cuarteto
  7. Un amigo para Frank

Les 7 pitjors: 
  1. Hansel & Gretel: Cazadores de brujas
  2. Oz, un mundo de fantasía
  3. The Purge: la noche de las bestias
  4. R3sacón
  5. El hombre de acero
  6. El llanero solitario
  7. Mamá

Preciosa , hipnòtica i inquietant

Què se sentiria en estar perdut en la immensitat de l'espai?
Cuarón ho ha retratat a la perfecció amb la seva obra mestra , " Gravity " .
La pel·lícula t'enganxa des que surt el logo de la Warner Bros ja que comença amb un pla- seqüència de 20 minuts d'una bellesa mai vista en la història del cinema . M'atreveixo a dir que mai algú havia retratat tan bé la desconeguda immensitat de l'espai.
" Gravity " té dues cares : la primera , l'angoixa de veure els perills de l'espai que amenacen als nostres protagonistes i l'altra , l'emoció d'admirar el viatge de superació personal que realitza la doctora Ryan Stone ( Sandra Bullock ) .
Els aspectes tècnics són immillorables . La fotografia és una meravella ( l'escena on es veu com es fa de dia a part de la Terra i moltes altres són emocionants ) . El maneig del so és excel·lent i encara que no ho sembli , té molt de pes en el film . La BSO és destacable i està ben sincronitzada amb les escenes de la pel·lícula .
Jonàs Cuarón signa un guió molt destacable i remarcable per ser el seu debut com a guionista. En aquest guió, també s'aconsegueix veure la part més humana del personatge de Sandra Bullock descrivint el seu trauma familiar i fent- patir per la seva vida . Et manté enganxat a la butaca i en tensió en tot el metratge .
D'altra banda, hi ha escenes que se m'han quedat gravades a la retina no només per la seva gran bellesa visual sinó també per la seva poderosa càrrega emocional .
Si algú creia que la Sandra Bullock no podia fugir dels seus tòpics papers en comèdies romàntiques , que vegi aquesta pel·lícula ja que ens demostra que és una actriu bastant desaprofitada . George Clooney té un paper breu a la pel·lícula però deixa empremta en Ryan Stone , ja que gràcies a ell aconsegueix intentar-ho i seguir endavant malgrat la dificultat d'aconseguir tornar a la Terra .

En conclusió , una pel·lícula brutal en tots els aspectes tècnics i en els emocionals .
Estem davant de la gran competidora en els Òscars d'enguany .
Ah ! se m'oblidava ! IMPRESCINDIBLE VEURE-LA EN 3D ja que l'aventura és espectacular en 3 dimensions . Irrepetible .

El millor: Bullock, espectacular i admirable fotografia , escenes memorables, maneig del so , BSO, càrrega emocional , tensió , 3D.
El dolent: imperfeccions lleugeres en el guió.

Puntuació:



sábado, 10 de agosto de 2013

Sorprenent drama romàntic

¡Olvídate de mí! és un dels millors drames romàntics que he vist en molt de temps. Aclamada per crítica i públic, tots lloaven la seva gran imaginació i el seu sorprenent guió premiat amb un Oscar.
La veritat és que és fascinant ja sigui per les grans interpretacions dels protagonistes, el magnífic guió, els brillants diàlegs i el seu argument.

Aprofunditzant en els aspectes positius, cal dir que Jim Carrey m'ha sorprès gratament. Fugint de la comèdia, el seu registre habitual, ha aconseguit fer una gran interpretació dramàtica. D'altra banda, Kate Winslet ha fet una gran interpretació interpretant a l'espontània i vulgar Clementine. L'elenc d'actors secudaris format per Elijah Wood, Kirsten Dunst, Mark Ruffalo i Tom Wilkinson fan unes més que correctes interpretacions dins d'una subtrama lligada a la trama principal, ja que formen part de la companyia encarregada d'esborrar els records de Clementine de la ment de Joel.

Que dir del guió? És una joia. Charlie Kauffman té una imaginació desbordant per haver creat aquest prodigiós guió guanyador d'un Oscar molt merescut. L'argument desborda imaginació i conté uns diàlegs amb espurna.

La fotografia dels paisatges nevats i de la platja on es van conèixer el duo protagonista, és força remarcable. La BSO és correcta, encara que no destaca per davant d'altres aspectes del film.

En conclusió, als que li agradin els films desbordants d'imaginació i amb un guió excel·lent, tenen com a visió obligatòria aquest film.

El millor: Jim Carrey i Kate Winslet, el guió, la fotografia, l'argument i els diàlegs.
El dolent: que algú es pensi que serà un drama romàntic comú.

Puntuació: 8,5/10

viernes, 9 de agosto de 2013

Pur espectacle estiuenc

"Guerra Mundial Z" és un film fet per passar una tarda entretinguda gaudint d'un film sense pretensions. Després de totes les complicacions en el rodatge i l'augment de pressupost, ha aconseguit collir un èxit notable als Estats Units i a Espanya sent una de les estrenes més fortes del que va d'any. Jo anava amb les expectatives de entretenir-me una estona al cinema, i he sortit bastant satisfet.

La millor qualitat que té el film és que aconsegueix mantenir en tensió durant gairebé tot el metratge. D'altra banda, la interpretació de Brad Pitt no és destacable ja que interpreta el seu paper en pilot automàtic. La resta de l'elenc fan unes interpretacions correctes com Pitt, però tampoc són destacables en la pel·lícula.

El que sí és de destacar és una escena amb una gran càrrega de tensió. Em refereixo a l'escena en el centre de recerca de la Ohms (CIO), on els protagonistes han esquivar uns zombies en una ala de l'edifici.

La BSO és correcta i la fotografia també. Destacar també els brillants efectes especials encara que algunes vegades els zombies semblin una mica ridículs.

En conclusió, si el que busques és passar una tarda entretinguda al cinema fugint de la calor, aquesta és la teva pel·lícula.

El millor: manté la tensió, l'escena final i els efectes especials.
El dolent: interpretacions no destacables, podria estar molt millor, zombies una mica ridículs.

Puntuació:
  


Tràiler en espanyol:


domingo, 28 de julio de 2013

No apta per a cardíacs

"Expediente Warren" és una pel·lícula que esperava amb escreix ja que les crítiques són molt favorables i el director és James Wan, un dels directors més reputats de Hollywood en el gènere que ens ocupa. La veritat és que el filme m'ha sorprès positivament.

Feia molt temps que no gaudia d'una pel·lícula de terror tan esgarrifosa. Durant tot el metratge, no et deixa ni un sol respir i et fa saltar de la butaca constantment.
James Wan s'està consolidant com un dels directors més prestigiosos i amb més fama del gènere per la seva àmplia capacitat per espantar l'espectador. També ajuda que el film estigui basat en fets reals.

D'altra banda, les interpretacions dels protagonistes són esplèndides, destacant a Vera Farmiga i Lili Taylor (fent de mare patidora). Per a mi, Vera Farmiga és ja una actriu consolidada. Patrick Wilson, Ron Livingston i la resta del repartiment fan també una bona feina.

La narració està tan bé explicada que fa que el terror es faci gairebé insuportable. L'atmosfera de terror creada pel film és brillant, regalant-nos algunes escenes esgarrifoses que es gravaran en la teva ment. El director aconsegueix utilitzar les trillades convencions del gènere de cases encantades i actualitzar-les en els temps que corren.

Destacar també una gran capacitat que posseeix Wan, que és el gran maneig del so.

Com a punts negatius, dir que el final no està a l'altura de la resta del film i que en algunes escenes la música és excessiva. 

En conclusió, no us perdeu la (possiblement) millor pel·lícula de terror d'aquest any. Aquí estic jo esperant la ja anunciada seqüela.

El millor: Vera Farmiga i Lili Taylor, el guió, maneig del so, la direcció, terror gairebé insuportable, atmosfera de terror ...
El pitjor: el final no està a l'altura i l'excés de música en algunes escenes.

Puntuació:



Tràiler en espanyol:

domingo, 7 de julio de 2013

"Per conèixer l'altre, abans cal conèixer-se a un mateix"

"Antes del anochecer" és l'esperat final de la trilogia formada per "Antes del amanecer", "Antes del atardecer" i el film que ens ocupa. Dit això, jo anava al cinema amb unes expectatives molt altes donat a les bones crítiques que ha aconseguit per part dels crítics i no m'ha decebut en absolut.

La parella protagonista del film són meravellosos: Ethan Hawke ens ofereix una interpretació madura i treballada i Julie Delpy ("la feminista") ens ofereix una meravellosa interpretació interpretant a Céline, la neuròtica? Delpy m'ha sorprès gratament donat a que em recorda a Woody Allen.

El guió és insuperable i ens regala unes magnífiques escenes amb diàlegs sorprenents, com la de la sobretaula en el menjar, la discussió a la part final i l'escena inicial al cotxe. Julie Delpy i Ethan Hawke, a més de convertir-se en uns grans actors posseïdors d'una gran càrrega emocional, també s'han consolidat com uns grans guionistes.

La BSO és notable i les peces musicals són agradables d'escoltar. A destacar també la fotografia dels paisatges de Grècia; més que correcta.

Des del meu punt de vista, l'haver rodat a Grècia no és casualitat ja que sota les ruïnes que van a visitar, es troba el seu amor que es va esvaint amb el pas del temps.

Qui busqui una pel·lícula fàcil de digerir i que tingui més acció, que s'abstingui. Dic això perquè si no s'aconsegueix entrar a la veritable essència del film, és a dir un film ple de diàlegs intel·ligents, se't pot fer lenta i pesada.

En conclusió, un magnífic tancament de trilogia d'una de les més belles històries d'amor de les últimes dècades.

El millor: el duo protagonista, el guió, la direcció, bso, fotografia, escenes memorables, diàlegs brutals ...
El dolent: que no s'aconsegueixi entrar a l'atmosfera del film.

Puntuació:

"Si has perdut la fe en la màgia o en el misteri, estàs mort"

"Antes del atardecer" és la continuació de l'aclamada "Antes del amanecer" i que segueix amb la ja estrenada en cinemes "Antes del anochecer". Doncs bé, aquesta aclamada pel·lícula m'ha semblat molt bona.

Primer de tot, dir que la química en pantalla d'Ethan Hawke i Julie Delpy és visible durant tot el metratge del film, regalant-nos unes escenes amb uns diàlegs brillants escrits pels mateixos actors i pel director, Richard Linklater. El guió és sorprenent i ple de frases que se't gravaran en la ment.

El director aconsegueix mostrar-nos l'essència de l'amor veritable sense la necessitat de contacte, només amb uns diàlegs brillants com anteriorment he dit i amb unes mirades que es van llançant el duo protagonista.

El que més m'agrada d'aquest film és l'espontaneïtat amb què estan interpretats els diàlegs dels dos protagonistes ja que simplement el film transcorre en una tarda en què els dos surten a passejar per París.

Afegir que la BSO del film és molt adequada i més que correcta i la fotografia és acceptable.

Només se li pot criticar que es fa molt curta.

En conclusió, una pel·lícula còmica / romàntica amb un argument molt simple però amb un gran guió i una parella protagonista brillant.

El millor: la parella protagonista, el brillant guió, la BSO, la direcció, la espontaneïtat, el final ...
El pitjor: es fa curta i no aconseguir entrar en l'essència del film.

Puntuació:

Interessant thriller polític

"La trama" és un thriller que va passar completament desapercebut per la cartellera espanyola protagonitzat per Mark Wahlberg, Russell Crowe i Catherine Zeta-Jones. Em vaig disposar a veure aquesta cinta perquè sempre m'han agradat els thrillers polítics i perquè surt Russell Crowe, un gran actor.

La pregunta és la següent: Per què els crítics li van posar tan mala puntuació i la infravalorar d'aquesta manera? Des del meu punt de vista, la pel·lícula compleix amb la comesa de mantenir l'atenció de l'espectador durant el metratge i aconsegueix crear tensió. D'acord que no canviarà la història del cinema, però tampoc ho pretén, el seu objectiu és crear tensió amb el panorama polític de la ciutat, i ho aconsegueix en cert grau.

Els actors aconsegueixen fer creïbles molts forats al guió del film. Mark Wahlberg i Russell Crowe sorprenen en els seus cara a cares i fan una brillant interpretació. Zeta-Jones queda com secundària i fa un paper poc sòlid.

La BSO és rutinària i avorrida i la fotografia és correcta. El pitjor decisió del film és la inexperiència del director i els forats d'un guió amb alguns clixés.

En conclusió, un entretingut film per passar una estona entretinguda i amena però amb bastants errors de guió.

El millor: elenc d'actors, és entretinguda, manté la tensió ...
El dolent: bastants errors de guió, la inexperiència del director, BSO rutinària.

Puntuació:

sábado, 6 de julio de 2013

L'enyorança dels millors temps de Pixar

"Monsters University" era l'esperadíssima nova pel·lícula de la companyia del flex. En anunciar que una preqüela de la meravellosa obra "Monstres SA" estava en camí, tots els fans d'aquest film es proposaren unes expectatives que la cinta havia de complir per estar a l'alçada de la seva predecessora i s'han complert notablement, encara que amb alguns errors.

Fent un parèntesi, he de dir que molts fans de Disney-Pixar estan una mica decebuts perquè pensen que la companyia s'ha quedat sense idees i que els millors temps de Pixar s'han acabat. Jo no penso això. El que jo penso és que Pixar està treballant en altres nous projectes amb molt potencial com "El bon dinosaure" que arribarà als cinemes el 2014 i "The inside out" que veurà a la llum l'estiu de 2015.

Dit això, he de dir que el film compleix notablement les expectatives que m'havia creat, encara que durant la projecció del film he notat una certa enyorança dels millors temps de Pixar i de la seva predecessora "Monstres SA". Aquest sentiment es deu a que la pel·lícula és impecable en l'àmbit visual i compleix com una divertida comèdia universitària, però la tendresa i l'espurna de la que presumia el primer lliurament s'ha perdut en certa mesura.

Un punt positiu és l'haver afegit una gran varietat de carismàtics personatges secundaris molt divertits al campus universitari. El personatge de Mike Wazowski es menja la pantalla i James Sullivan queda una mica eclipsat pel gran protagonista.

A destacar les brillants escenes de les proves del torneig universitari i l'ensurt final als humans.

Un altre punt negatiu és que al film li costa arrencar en els seus inicis.

En conclusió, una entretinguda pel·lícula de Pixar que queda molt lluny de les grans obres mestres de la gran companyia d'animació.

El millor: els protagonistes i secundaris, és impecable visualment, compleix com a comèdia universitària, algunes escenes a destacar, el final ...
El pitjor: la sensació d'enyorança dels millors temps de la companyia, li costa arrencar, li falta la tendresa i l'espurna de Monstres S.A.

Puntuació:





lunes, 1 de julio de 2013

La part humana de l'heroi vs. la grandiloqüència

"Man of steel" era una de les pel·lícules més esperades d'aquest any 2013 i tots els fans de l'heroi anaven amb unes grans expectatives ja que el director del film era Zack Snyder ("300", "Watchmen") i el productor Christopher Nolan ("Trilogia de el caballero oscuro"). Després d'unes crítiques per part dels professionals bastant positives, tots ens esperàvem el millor ... Però el millor no arriba ...

De les actuacions no hi ha res a criticar, excepte la interpretació de l'inexpert Henry Cavill. Russell Crowe és un gran actor i ja ho ha demostrat en molts films, encara que en aquesta pel·lícula fa un paper molt secundari interpretant al veritable pare d'en Clark. Els pares de Superman a la Terra, és a dir Kevin Costner i Diane Lane, fan uns papers molt secundaris però d'una gran riquesa interpretativa. Amy Adams (Lois Lane) fa un paper correcte però buit i Michael Shannon sorprèn en la seva faceta de dolent.

Com a punts positius del film, ens trobem amb una visió del planeta Krypton meravellosa i d'una gran riquesa visual. També sorprèn el primer tram del film on es mostren els inicis del que es va a convertir en el salvador del planeta Terra mitjançant flashbacks, molt ben rodats i amb una gran explicació de com els seus pares a la Terra aconsegueixen ajudar-lo a concentrar-se només en els sons que li interessen i a controlar els seus poders.

En canvi, en el tram final del film es peca de grandiloqüent i els efectes especials són tan abundants que acaben marejant i avorrir l'espectador. Això és molt negatiu ja que el director pretén omplir els errors del guió mitjançant massa explosions, accidents i lluites innecessàries. De totes maneres, els efectes especials són sorprenents i d'una gran qualitat artística.
M'agrada el final perquè l'heroi s'ha de plantejar els seus ideals sobre el seu planeta Krypton.

En conclusió, un gran blockbuster d'estiu amb errors en el guió i que peca de grandiloqüent encara que és disfrutable.

El millor: Kevin Costner i Diane Lane, Russell Crowe, els efectes especials, el primer tram del film i la visió de Krypton.
El dolent: guió amb bastants errors, Henry Cavill, el personatge de Lois Lane, el tram final del film, peca de grandiloqüent i l'ús excessiu dels efectes especials.

Puntuació:


domingo, 16 de junio de 2013

En un futur no tan llunyà...

"Un amigo para Frank" és una pel·lícula d'autor no molt coneguda encara que guardonada amb el gran premi del públic del passat festival de Sitges. Doncs bé, aquest film m'ha sorprès molt positivament ja que he passat una estona amena i tranquil·la al cinema amb una bona pel·lícula que fa pensar amb la modernització i el que podria passar en un futur molt proper.
El film tracta sobre un ancià que té molts problemes, entre un d'ells la pèrdua de memòria, i es dedica a robar en botigues del seu municipi. El seu fill Hunter busca una solució a aquest problema i li compra un robot amb el qual entaularà una relació d'amistat i el farà servir per cometre els seus crims.
Amb aquest argument, el director pretén mostrar a l'espectador un model de societat informatitzada que podria succeir en un futur proper.
Frank Langella fa un excel·lent paper interpretant a Frank, el protagonista absolut del film. Cal destacar positivament el personatge del robot, tan entranyable a vegades com sec en d'altres. Els fills Hunt i Madison, James Marsden i Liv Tyler respectivament, fan un paper correcte com a secundaris, igual que la veterana Susan Sarandon.
El guió és molt original i amb uns diàlegs molt ben treballats i plasmats a la gran pantalla.
Cal destacar també la molt notable B.S.O de Francis Farewell Starlite amb unes composicions molt adequades per a cada escena.
Potser podria haver estat una mica més original i millorar en el seu desenvolupament? Sí. Però tot i així, la pel·lícula aconsegueix guanyar-se el consentiment del públic i ens ofereix una visió de futur molt notable.

En conclusió, una joia del cinema d'autor amb unes grans interpretacions i un més que notable guió. Recomanable per als amants del cinema d'autor.

El millor: els actors del film, guió, B.S.O, originalitat, direcció i visió d'un futur proper.
El dolent: potser podria haver estat una mica mes original i millorar en el seu desenvolupament.

Puntuació:     7,8/10

Western tarantià

Django desencadenat era una pel·lícula molt esperada pels fans del director que ens va portar veritables obres mestres, com "Pulp fiction", "Reservoir dogs" o les dues entregues de "Kill Bill". Doncs dir que aquesta recent obra del director aclamada per la crítica i el públic m'ha semblat molt bona encara que li sobra una mica de metratge.

Des dels crèdits inicials, Tarantino capta l'atenció de l'espectador amb la música inicial de Django i la manté durant tot el metratge encara que en alguns moments l'atenció de l'espectador decaigui una mica.

Cal destacar les brillants interpretacions del trio protagonista. Meravellós Christopher Waltz! Brutal! Ens ofereix la millor interpretació del film interpretant al caça-recompenses alemany Dr Schultz ple de cinisme. Jamie Foxx fa una interpretació destacable interpretant al protagonista absolut de la pel·lícula i en pantalla s'observa una química especial entre ell i Christopher Waltz. Leonardo DiCaprio fa una interpretació magnífica interpretant al malèvol Candie que va passar desapercebuda pels acadèmics. Hilarants els "cameos" d'un fugaç Franco Nero i del propi director, Quentin Tarantino.

Tarantino deixa empremta en tot el metratge amb les seves grans dosis de sang i vísceres.

Destacar també el guió premiat amb l'Oscar amb uns diàlegs brillants amb grans dosis de cinisme. L'argument és molt interessant encara que li sobra alguns minuts de metratge.

Molt destacable també la B.S.O i la fotografia.

Fent un punt i a part al que he dit anteriorment, Tarantino fa una crítica a la societat de l'esclavisme i també fa una gran crítica al racisme que posseeixen algunes persones amb els de diferent color i cultura.

En conclusió, una de les millors obres recents de Tarantino i un gran homenatge als spaghetti westerns italians.
Molt recomanable.

El millor: el brillant trio protagonista, el guió, la direcció, bso, fotografia, crítica social i cameos
El dolent: metratge una mica extens, que l'atenció de l'espectador decaigui en alguns punts del film.

Puntuació:


jueves, 13 de junio de 2013

martes, 11 de junio de 2013

Primer trailer del Hobbit: La desolació de Smaug

Avui ha sortit el primer tràiler de l'esperada continuació de El Hobbit: Un viatge inesperat. El nou primer tràiler ens mostra unes imatges d'una gran bellesa visual. I a vosaltres, que us va semblar la primera part i que us ha semblat aquest nou tràiler?  



domingo, 9 de junio de 2013

Terror extravagant

"Insidious" era una pel·lícula molt esperada pels fans d'aquest gènere ja que el director James Wan ("Saw") és un expert en aquest tipus de films. Doncs la veritat és que m'ha decebut una mica tot i que està bastant bé per passar una tarda entretinguda.

La pel·lícula comença sorprenent ja que l'ambient de terror que es crea a l'inici del film és excel·lent i et fa esperar el millor. A mesura que avança la pel·lícula, l'argument s'enreda en un embolic rere l'altre i apareix el més enllà on succeeixen fets esperpèntics i estranys amb un toc "burtonià". El final del film és inesperat i desconcertant ja que deixa a l'aire la seqüela que arribarà als cinemes d'aquí a uns mesos.

D'altra banda, la interpretació de Rose Byrne com a mare patidora m'ha semblat del més destacable del film. Patrick Wilson no m'ha agradat com ha interpretat el seu paper i els altres actors de l'elenc fa un paper no molt destacable encara que acceptable.

Cal destacar el brillant maneig del so per crear escenes inquietants i una notable BSO.

En conclusió, un entretingut film de terror amb un brillant inici i algunes escenes inquietants. Tot i això, és bastant oblidable i no serà recordada dins del seu gènere.

El millor: Rose Byrne, el maneig del so, l'inici del film i algunes escenes inquietants.
El pitjor: el final desconcertant, Patrick Wilson, el clímax al més enllà és una mica ridícul.

Nota:  







jueves, 6 de junio de 2013

Primer trailer d'Insidious: Part 2

Que en penseu de la primera part? És una bona pel·lícula de terror? 




Absorbent thriller d'espionatge

"El talp" és una pel·lícula de Tomas Alfredson basada en una novel·la de John Le Carré. Aquest tipus de novel·les són molt difícils de plasmar a la gran pantalla però Alfredson ho ha fet a la perfecció.
El Talp és un absorbent thriller d'espionatge que presumeix de crear tensió sense la necessitat de tirs ni acció, és a dir, és una pel·lícula amb un argument molt intel·ligent i amb una atmosfera magníficament captada a la gran pantalla.
Les interpretacions per part de l'elenc són meravelloses. Gary Oldman fa el seu paper a la perfecció: crea un personatge absorbent i fred. D'altra banda, Colin Firth, Tom Hardy i John Hurt fan un paper correcte i ben interpretat, destacant a aquest últim. Bennedict Cumberbatch demostra que té un futur brillant en la seva carrera d'actor, que ja ho va demostrar en la brillant sèrie de la BBC, "Sherlock".
Que més dir d'una de les millors pel·lícules del 2011? Un brillant thriller de principi a fi amb una trama intel·ligent i unes bones interpretacions per part del seu fantàstic elenc britànic.
Us avís que heu d'estar molt atents durant tota la pel·lícula per poder entendre l'argument. És a dir, és un film que requereix l'atenció de l'espectador.
Pot ser que per algunes persones es faci una mica lenta però per a mi està molt ben narrada i explicada.
Molt recomanable per gaudir d'un més que notable film britànic.

Nota: ****/5


Trailer espanyol: 

lunes, 3 de junio de 2013

Retrat de les debilitats d'un geni

"Hitchcock" era una de les pel·lícules més esperades pels fans del famós mestre del suspens. La pel·lícula en si no està malament, però m'esperava una mica més.
Com a punts positius té les dues grans interpretacions del duo protagonista, el magnífic Anthony Hopkins i la magnífica també Helen Mirren. Scarlett Johansson fa una interpretació correcta interpretant a Janet Leigh.
El que més sorprèn de la pel·lícula és la gran caracterització d'Anthony Hopkins, sembla el mateix Alfred Hitchcock.
I us preguntareu, perquè has posat aquest títol? Doncs perquè a la pel·lícula es mostra l'angoixa i la debilitat que sent quan la seva pel·lícula no vol ser distribuïda i a ningú li interessa el seu projecte. Però ell, molt tossut, tira endavant amb la realització del seu film.
També es veuen retratades les sospites que sent sobre la infidelitat de la seva dona Alma Reville amb un escriptor de "pacotilla". I ell es posa a menjar i beure per l'angoixa que sent.
Com a punts negatius afegiria que el director es centra massa en la relació de Hitchcock amb la seva dona i s'oblida d'alguns punts importants que es podrien haver afegit al film. Tampoc m'ha agradat l'estrafolari maquillatge d'Anthony Hopkins ni la interpretació de Jessica Biel fent de Vera Miles.
M'hauria agradat que la pel·lícula hagués combinat la relació de Hitch amb la seva dona i el treball del director en el set, ja que en poques escenes es mostra el set on es va rodar  "Psicosi".
Destacar la referència al seu pròxim treball, "The Birds" i l'escena en la que Hitchcock treu el cap per la sala de cinema per veure el terror que sent el públic davant l'escena de la dutxa fent de director d'orquestra de la magnífica BSO composta per Bernard Herrmann.
En conclusió, una més que acceptable pel·lícula que podria haver estat millor havent millorat alguns detalls que he exposat anteriorment.

Nota: ***/5

domingo, 2 de junio de 2013

Musical en majúscules

"Els miserables" és un musical dirigit pel guanyador del Oscar Tom Hooper (El discurs del rei) al qual odies o t'encanta. Jo estic en un terme mig tot i que em sembla un musical esplèndid. 

Aquest musical, basat en la famosa obra de Victor Hugo, utilitza els primers plans per a mostrar els sentiments amb major emoció dels seus protagonistes. D'aquesta forma, el director aconsegueix commoure més als espectadors.

L'ambientació a la França del segle XIX està molt ben aconseguida i les peces musicals són molt destacables i plenes d'emoció.

Les interpretacions són magnífiques, destacant a Anne Hathaway (espectacular en cada minut en el que apareix en el film) i a Hugh Jackman. Samantha Barks està espectacular interpretant "On my own". Russell Crowe es defen bastant bé i té bona veu de tenor. Potser l'actuació més criticable és la d'Amanda Seyfried interpretant el paper de Cossette. Per altra banda, Sacha Baron Cohen i Helena Bonham Carter aporten el punt còmic a la pel·lícula interpretant als Thénardier, els amos d'un hotel que es dediquen a robar a tots els hostes.

Les cançons del film són impressionants, contenen una gran càrrega emocional i estan molt ben escenificades. Entre totes, destacaria "I dreamed a dream" d'Anne Hathaway, "Suddenly" de Hugh Jackman, "On my own" de Samantha Barks i "Empty chairs at empty tables" d'Eddie Redmayne. 

Els 152 minuts que dura el film no es fan gens pesats des del meu punt de vista, encara que hi haurà persones a les que no els hi agradarà que els diàlegs siguin gairebé inexistents i tot estigui narrat mitjançant cançons.

El més criticable del film és l'actuació de la insulsa Amanda Seyfried i que en alguns moments de la pel·lícula els primers plans es fan pesats.

En conclusió, un musical molt recomanable per als amants d'aquest gènere i per gaudir d'unes magnífiques composicions musicals.



Nota: ****/5

Trailer espanyol:

Estrenes destacades de juny

L'inici de l'època dels grans blockbusters estiuencs comença fort amb grans produccions comel retorn de Superman i el retorn d'en Mike i en Sulley de Monstres S.A.

Juny


7 de juny



  • El missatger: Dwayne "The Rock" Johnson torna a l'acció amb la història d'un home que farà tot el possible per netejar el nom del seu fill, fins infiltrar-se en un grup narcotraficant. 
  • 15 anys i un dia: Una història protagonitzada per Maribel Verdú i Tito Valverde, i dirigida per Gracia Querejeta. Un adolescent i el seu avi uniran lligams vora el mar.

14 de juny
  • Trance: Protagonitzada per James McAvoy i Rosario Dawson, tracta d'un home que és hipnotitzat després d'haver oblidat on ha amagat un quadre que havia robat.

21 de juny
  • Monsters University: En ella descobrirem com Mike i Sulley es van conèixer " i com van arribar a convertir-se en amics per sempre.
  • L'home d'acer: És una de les pel·lícules més esperades de l'any, l'esperat retorn del famós Superman a mans de Zack Snyder (300) i protagonitzada per Henry Cavill que s'enfunda el tratge del famós superheroi.





28 de juny

  • After Earth: El retorn de M. Night Shyamalan a la direcció explica la història d'un pare i un fill que viatjaran a una Terra abandonada i desolada, que s'ha convertit en un planeta hostil i perillós. 
  • "Antes del anochecer": Seguint la història d'amor començada amb "Antes del amanecer" i seguida amb "Antes del atardecer", la parella protagonista se'n va de viatge a Grècia. 
  • Els becaris: Owen Wilson i Vince Vaughn protagonitzen una història que ens portarà a les oficines de Google, on començaran a treballar en pràctiques malgrat la seva avançada edat.